En cas de separació o divorci de mutu acord, s’arriba a un acord per part dels dos cònjuges, sense necessitat que el jutge intervingui en la regulació de la nova convivència per separat. Els cònjuges, acompanyats del seu advocat i procurador (que pot ser comú i, així, compartir les despeses entre tots dos cònjuges) hauran de presentar un conveni regulador elaborat de forma conjunta al jutjat, i aquest conveni ha d’incloure un pla de parentalitat, així com la corresponent demanda de separació o divorci de mutu acord. La funció del jutge serà la d’aprovar el conveni i dictar sentència reconeixent la nova situació de les dues parts. Es tracta de la via més senzilla, ràpida i econòmica. En casos de fills menors d’edat, el conveni haurà de passar la validació del ministeri fiscal, qui defensa els interessos dels menors en els procediments de família. La ruptura es podrà formalitzar notarialment en alguns supòsits molt concrets.

En canvi, en el cas contenciós no s’assoleix cap acord, ja sigui perquè una de les parts no vol la separació o el divorci o bé perquè no s’arriba a una entesa pel que fa a les conseqüències legals d’aquesta nova situació (guarda dels menors, potestat parental, pensió d’aliments, pensió compensatòria, ús del domicili familiar, repartiment de béns, etc.). Per tant, ha de ser el jutge el qui fixi les mesures derivades de la declaració de separació o divorci en funció de les peticions que faci i justifiqui cada cònjuge. En aquests casos, cada part ha de comptar amb un advocat i un procurador, sense que es puguin compartir les despeses.

És possible que el procediment que inicia contenciós finalitzi amb un procediment de mutu acord si les parts arriben a un acord en el curs de la tramitació del procediment.